Hem de lluitar per preservar les llengües, les cultures i el medi ambient. Les llengües comparteixen paraules, estructures gramaticals i comparteixen ek mateix esperit: el de la comunicació i l'entesa. Són signes per a la convivència en la igualtat i la pau.
Voltes vegades feim valoracions de les altres llengües des del punt de vista de la pròpia. N'hi ha que ens semblen dolces, d'altres aspres o barroeres. Aquestes impressions són subjectives, tenen com a punt de referència els sons de la nostra pròpia llengua.
Apreciacions subjectives com les que tenen relació amb la sonoritat, riquesa de vocabulari o l'eficàcia comunicativa. Generalment és la nostra llengua la que obté més punts en aquestes valoracions, resultat de la nostra societat competitiva.
Aquestes apreciacions es basen sovint en prejudicis que afecten negativament llengües i parlants que considerem estranys. En el fons no són més que judicis previs, barreres mentals molt arrelades que ens impedeixen valorar la riquesa de la diversitat lingüística. És com si tinguérem autèntiques fòbies lingüístiques darrere les quals s'amaga una actitud racista.
Creim erròniament que hi ha llengües millors i llengües pitjors, és a dir, superiors i inferiors.
Cada llengua és la més vàlida en el seu context.
Totes són eines útils per accedir al coneixement d'altres cultures, d'altres maneres d'entendre el món. Amb totes podem expressar qualsevol concepte, totes tenen incorporats mecanismes de transformació i d'adaptació a circumstàncies noves.
Totes les llengües de la Terra són iguals en dignitat. Com els seus parlants.
En massa ocasions la història dels prejudicis lingüístics s'ha convertit en arguments per dominar un poble sobre l'altre. Aleshores és quan han esclatat conflictes lingüístics, convertint les llengües en armes, quan en realitat són un instrument de comunicació, de convivència i de pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada