Sociolingüística a l'aula. Bernat Joan i Marí

Idees a destacar:


1) Normalització i substitució: dos processos contraris.
Qualsevol llengua que es trobi en una situació minoritzada és perquè ha sofert algun tipus de procés de substitució lingüísitca.
Una llengua és minoritzada quan, malgrat ser la llengua pròpia històrica d'una societat determinada, no ocupa els usos i funcions de la comunitat lingüística.
En una llengua normalitzada, s'hi pot viure sense haver de recòrrer a d'altres; una llengua minoritzada o minoritària no permet fer una vida normal, ni tan sols dins el seu propi territori lingüísitc.
El procés de normalització lingüísitca constitueix la inversió del procés de substitució.

2) Elements clau per a la normalització lingüística:

- La fixació lingüística: l'establiment d'una normativa per a la llengua. Consolidar un estàndard lingüístic, que permeti assolir un model de llengua genuí i no interferit.
- La tasca civil: dona compte de la vitalitat social de la llengua.
- La construcció d'un marc legal favorable a la normalització lingüística: el marc legal és format per les lleis i pels decrets que, des dels parlaments, es promulguin en relació a l'us de llengües.

Els tres fonts esmentats són simultanis i marxen alhora. Si en falta cap, el procés queda coix.

3) Quina llengua té tots els recursos:

Els recursos bàsics per a la normalització social són:
- Recursos polítics: dotar-se de lleis que garanteixin l'ús normal de la llengua.
- Recursos legals: garanteixen un assentament normal de la llengua en la societat.
- Recursos sociològics: donan vitalitat social a la llengua, articulada al voltant d'una xarxa civil sòlida, dinàmica i creativa.
- Recursos de mercat: que garanteixin la difusió de productes competitius en el mercat, incitar al consum de béns culturals en la pròpia llengua.

Actualment aquests recursos bàsics es troben en mans de l'espanyol.

4) La satel·lització de la llengua catalana:

Es diu que una llengua es troba satel·litzada quan tota la comunitat lingüística és inclosa en un altra o si ha de passar a través d'una altra llengua per accedir a l'aprenentatge de terceres. Presenta dèficits en la funció definidora i cohesionadora de la comunitat lingüística.
Socialments el català és una llengua satel·litzada en relació a l'espanyol i el francès.


5) Tipologies de bilingüisme:

Es pot estudiar des de diverses perspectives: segons el grau de bilingüització de la persona, o les intencions que porten un individu a esdevenir bilingües o el tipus de bilingüisme que es pot observar en el context social.
Segons el grau de bilingüització podem trobar des de bilingüismes perfectes (d'àmbit familiar) fins als bilingües passius (dominen el català només a nivell passiu).

Raons per bilingüitzar-se:

- Bilingüisme familiar: en el context familiar es parlen dues llengües.
- Bilingüisme instrumental: la persona en té necessitat. Es dóna sobretot per raons laborals.
- Bilingüisme integrador: per integrar-se dins la societat que la parla.
- Bilingüisme cultural: quan interessa la cultura que una llengua vehicula.

Les més usuals són les degudes a l'àmbit familiar o amb la necessitat instrumental.

A nivell social diferenciem bilingüisme unidireccional i bidereccional.

6) En què consiteix el bilingüisme unilateral?:

Es diu quan en una societat on conviuen dos grups lingüístics diferents, els parlants d'una llengua coneixen la seua i l'altra, mentre que els parlants de la segona són unilingües.

Es dóna la paradoxa que, tot sovint, els bilingüistes són unilingües i, en canvi, els monolingüistes són bilingües.

7) Podem dir que la situació d'Eivissa és de bilingüisme equilibrat?

No. La totalitat de la població catalanoparlant domina l'espanyol, però la gran majoria de la població de parla espanyola no domina el català. La integració en la societat eivissenca de les persones procedents d'altres àrees lingüístiques no es fa en català.

Per aquesta raó a Eivissa existeix una situació de bilingüisme unidireccional i, el que és pitjor, hi ha un remanent important d'individus de parla catalana que presenten una marcada disglòssia interlingüística.

8) En què consiteix la disglòssia?

Quan a un territori es parlen dues llengües es pot donat aquest fenòmen. Apareix en situacions que involucren dues llengües. N'hi haurà una d'utilitzada en els usos formals, en l'ús oficial i en la intercomunicació pública més formalitzada, mentre que l'altra ocuparà només els usos informals. Així mateix, els parlants valoraran més positivament la llengua A que no la llengua B.

9) Es pot normalitzar una llengua minortizada sense afectar l'ús de la llengua superposada?

No, és del tot impossible. La normalització lingüística implica la recuperació d'àmbits d'ús lingüístic que, en molts casos, poden estar ocupats fins i tot en exclusiva per part de la llengua dominant.

Més ús d'una llengua implica una reducció de l'ús de l'altra.

10) Quins models lingüístics hi ha a Europa?

N'hi ha de tres tipus:

- Igualitaris: totes les llenguües són considerades com a pròpies i oficials de l'Estat. Eixamples: Suïssa i Bèlgica.
- Desigualitaris sense reconeixement de la diversitat: havent-hi una pluralitat lingüística, l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i, a més, nega l'existència de totes les altres. Eixamples: França i Grècia.
- Desigualitaris amb reconeixement de la diversitat: si bé reconeixen la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, no reconeixen la plena igualtat legal.



Font: Sociolingüística a l'aula. Bernat Joan i Marí.