Si bé no solen provocar conflictes a gran escala, sí que enrareixen la convivència entre els parlants de la llengua comuna. Aquest fet esdevé molt greu quan es tracta de llengües en situació de fragilitat. La fragmentació esdevé bandera del secessionisme lingüístic. Volen fer creure als parlants d'una variant dialectal que la seva parla és una llengua diferents de la dels veïns.
De vegades la font o l'excusa del conflicte entre comunitats que parlen variants poc diferenciades és l'existència d'un model estàndard. Tots els idiomes del món tenen variants dialectals. De vegades, com a model estàndard a tot el territori lingüístic, es pren una de les variants dialectals. Aquest fet, exigeix sovint esforços i la renúncia desiguals dels parlants. Altra possibilitat és construir la llengua estàndard mitjançant un model de consens, de manera que el resultat no és ben bé la parla de ningú.
L'adopció d'un model estàndard esdevé imprescindible per preservar la unitat de les llengües enfront d'un idioma dominant.
Els planificadors lingüístics han d'actuar aleshores amb eficàcia i sensibilitat per evitar aquestos conflictes lingüístics.
Al llarg de la història s'han viscut llargs períodes de convivència harmònica entre pobles veïns que parlaven idiomes diferents. Les llengües, com les cultures o les religions, no constitueixen per si mateixes cap obstacle per al veïnatge pacífic.
Font: Dret a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada